Carles Cortés ens recomana el següent llibre:
L’home que dormia al cotxe és una novel·la negra que atrapa des del primer moment. La intriga de l’autoria no et deixa tranquil, necessites saber més sobre qui és l’autor de la història. Tot això perquè no et deixa de sorprendre. Una història curta, intensa, que es llegeix sense pausa, que a partir d’un fet concret, d’un assassinat, fa partícep al lector en la recerca que condueix Nil Barral, el pretés autor del llibre.
Més enllà de l’estratègia que pot tenir l’editorial, és obvi que el fet que la literatura catalana, davant dels reptes que representa l’actual crisi, presente una novel·la amb autoria desconeguda, és un motiu de joia. La vitalitat d’una literatura com la nostra ens ofereix moments d’experimentació, de recerca de nous models i, per què no, de jocs per a encertar qui és la persona que ha escrit aquestes pàgines.
A banda del misteri de l’autoria, cal destacar el plantejament del personatge principal. Així, tenim el primer detectiu fora de l’armari, això és, que porta la seua homosexualitat amb plena naturalitat i amb una relació tendra i afectuosa que contrasta vivament amb la duresa del treball del detectiu. Si amb na Lònia Guiu, M. Antònia Oliver va crear la primera detectiva catalana, ara és l’hora de la visió queer de la narrativa negra del nostre país. En el cas de Barral, trobem un ésser intens, dur en aparença, que estima el whisky, però que es desfà en afalacs al seu company, el Nèstor. El coneixement del món gai porta a l’enigmàtic autor a reflexions que poden fer somriure algunes lectores i lectors: “per què les dones creuen sempre que podran heterosexualitzar els homosexuals?” (pàg. 51).
En aquesta primera història de Nil Barral coneixem la part fosca que envolta el món de les assegurances, amb el plantejament dels motius pels quals una modesta professora de costura va continuar pagant quatre anys l’assegurança de vida del seu exmarit, un peculiar personatge que vivia d’ençà de la separació, a l’interior del seu vehicle. Una proposta engrescadora, suggerent, per a continuar llegint més històries del Nil Barral…
