Com a escriptor, va iniciar la seua trajectòria literària amb la publicació de diversos relats breus. La seua primera novel·la és Veu de dona (Columna, 2001), amb la qual va guanyar el premi 25 d’Abril de la Vila de Benissa (2000). Tres anys més tard ha publicat Marta dibuixa ponts (Brosquil, 2003), amb la qual va obtenir el premi Ciutat de Sagunt 2003. Les dues novel·les ja van per la quarta edició. És coautor del volum de relats eròtics, Directe al gra (Brosquil, 2007). L’any 2008 ha presentat la novel·la Els silencis de Maria (Brosquil). Ha realitzat també la biografia Vull ser pintor… Antoni Miró (Edicions 3i4, 2005). És autor de diverses obres de teatre, com ara Fets de rei (2008) o Silencis (2009), representades per companyies com Sa Butaca Teatre d’Alcúdia o la Companyia Ferroviària d’Arts Escèniques. La seua última novel.la Sara,la dona sense atributs, ha sigut distinguida amb el XVI Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida.Iniciem hui el Quadern de lectures de Carles Cortés, a l'Alacantí Cultural. Es tracta de una col.laboració mensual de Carles per la qual, des de la visió d'un gran escriptor i un lector apassionat, ens recomana les lectures més interessants, o els llibres que més li han agradat.
MES DE FEBRER: VOL DE NIT
Aquest mes ens recomana:
Vol de nit, Antoine de Saint-Exupéry, Barcelona, Vergara, 1966 (1931)
La base autobiogràfica de la novel·la de Saint-Exupéry és òbvia, si partim de la seua experiència com a aviador de companyies postals. A l’igual que en la seua novel·la anterior Correu sud (1929), reprén el món de l’aviació comercial en un moment clau per al seu desenvolupament, a cavall entre les dues grans guerres mundials del segle XX. Tot i la voluntat de ficcionalització dels personatges, on destaca, sens dubte, l’aviador, que pren diverses personalitats per acostar al lector la diversitat de matisos de la seua quotidianitat, com Fabien o Pellerin. Cal també destacar també la dona del pilot, en aquest cas, Simonne Fabien, el contrapunt necessari perquè com a lectors entenguem els perills i el patiment dins del qual realitzen el seu treball. Una angoixa que s’allibera amb la veu del buròcrata, Robineau, qui sembla insensible davant de les dificultats de la dedicació dels pilots.
El valor testimonial de primera mà que representa Vol de nit, un fet ressaltat per André Gide en el pròleg de la novel·la, esdevé la peça més important d’un llibre distint que aporta una visió personal de l’aïllament i l’empresonament de l’ésser humà en un espai que tradicionalment s’enllaça amb la llibertat: el cel. Un testimoniatge aconseguit amb una voluntat objectivista precisa en la veu del narrador, peça fonamental per concretar el distanciament amb el fet relatat i l’oferiment al lector per tal que en traga les seues conclusions. Una omnisciència narrativa que se situa en el marc dels pensaments interiors dels personatges per oferir-nos la seua immediatesa:
Hauria pogut lluitar encara, provar fortuna: o hi ha una fatalitat exterior. Però hi ha una fatalitat interior: ve un minut que hom es descobreix vulnerable; aleshores les faltes us atreuen com un vertigen. (pàg. 100)
---
web de Carles Cortés.http://www.carlescortes.cat/
No hay comentarios:
Publicar un comentario