Aquesta és una novel·la lírica, amb un rerefons llegendari, que sorprén per la seua cohesió i força al lector. Al voltant de la descoberta d’una perla, l’autor nord-americà ofereix les peripècies d’un pobre pescador indígena que es rebel·la davant d’una societat materialista que intenta aprofitar-se’n. Kino, el pescador, no ho aconseguirà, de manera que el seu conflicte interior, motivat i augmentat per la pressió social, el portarà a rebutjar el valor d’aquesta joia.
Caldria reflexionar sobre la voluntat moralista o didàctica de l’escriptor, que ofereix una relativització dels conceptes de justícia social, tot i que la imatge que ofereix de la dona, l’esposa de Kino, no es presenta, en absolut, igualitària. Ella esdevé el llast del passat, del sentit conservador de la vida. Tan sols ell es mostra com el lluitador, el rebel sense causa que intenta nadar contra corrent.
Tot i l’ambientació rural de la novel·la, és força suggerent la definició que ofereix de la ciutat a partir dels ulls dels indígenes:
Una ciutat és molt semblant a un organisme. La ciutat té sistema nerviós, cap, espatlles i peus. La ciutat és un ens separat de totes les altres ciutats, per tant no n’hi ha dues d’idèntiques. I la ciutat és un tot emocional. (pàg. 37)
Aquesta és la història sobre la dignitat d’un poble oprimit, els indígenes mexicans, que recorda, sense cap dubte, al relat de Pere Calders, Aquí descansa Nevares (1980), una altra història sobre la recerca de la pròpia identitat i de la localització dels indígenes enmig de les seues tradicions i de la pressió del món occidentalitzat.
Carles Cortés
No hay comentarios:
Publicar un comentario